La flauta dolça és un instrument aeròfon de bisell. El tub de la flauta dolça és normalment cilíndric (això significa que, a diferència d’altres instruments que el tenen cònic, no s’eixampla cap a baix sinó que sempre té la mateixa amplada).
La flauta dolça, flauta de bec o piccolo, té 9 forats al llarg del tub i, normalment, està construïda en fusta encara que en podem trobar de construïdes amb plàstic.
Probablement estem parlant d’un dels instruments aeròfons més antics que existeixen. De fet, ja durant l’Edat Mitjana, se’n construïen de diferents mides. Aquest fet va donar lloc a l’aparició de molts tipus de flauta. Actualment disposem de quatre tipus de flauta de bec que, d’agut a greu, són: soprano, contralt, tenor i baix (ja ho veus, reben el mateix nom que les diferents veus humanes).
Algunes d’aquestes flautes com la baix, incorporen algunes claus per tal d’arribar a tapar amb facilitat tots els forats de l’instrument.
El fet que sigui un dels instruments aeròfons més antics del món no és casual: de fet, els arqueòlegs han trobat tombes funeràries on hi havia cadàvers enterrats i acompanyats per flautes. Segurament pels homes de civilitzacions antigues era un instrument senzill de construir i que oferia força possibilitats sonores. Antigament trobem flautes construïdes amb fusta, canya i ós (havent buidat l’interior).
No hay comentarios:
Publicar un comentario