LA FLAUTA MÀGICA

jueves, 27 de marzo de 2008

Els amics de la flauta dolça

Des de sempre, la flauta ha viscut a un munt de països.

I cadascun d'ells l'ha canviat per adaptar-la a les seves necessitats. Aquestes variacions afecten al seu aspecte, al seu so i el material del qual estan fetes. Una de les flautes més antigues que encara es toquen, la trobem a l'Àfrica, concretament al desert del Sàhara. El poble Bereber, que viu al desert, toca la tamja, un instrument fet de canya i banya d'animal. El seu so es molt curiós!!

A Europa, en canvi, utilitzem unes versions més modernes de la flauta, que l'únic que fan, és que el seu so sigui més agut o més greu. Aquestes són:

* Sopranino (la més aguda)

* Soprano

* Contralt

* Tenor

* Baix (la més greu)

Com que totes són diferents , es complementen de tal manera que al tocar juntes, fan uns sons molt bonics.

Al nostre país, al segle XIX es popularitzà una versió del Sopranino (el flabiol) que es toca amb una sola mà i es complementa amb un tamborí que es toca amb l'altra. S'utilitza bàsicament a la Sardana.

Coneixes altres tipus de flauta? Comenta-ho!!!

El primer instrument que sona és el flabiol. I juntament amb els altres instruments formen el que s'anomena una cobla.

CONEIXEM UNA MICA MÉS LA FLAUTA DOLÇA

La flauta dolça és un instrument aeròfon de bisell. El tub de la flauta dolça és normalment cilíndric (això significa que, a diferència d’altres instruments que el tenen cònic, no s’eixampla cap a baix sinó que sempre té la mateixa amplada).
La flauta dolça, flauta de bec o piccolo, té 9 forats al llarg del tub i, normalment, està construïda en fusta encara que en podem trobar de construïdes amb plàstic.
Probablement estem parlant d’un dels instruments aeròfons més antics que existeixen. De fet, ja durant l’Edat Mitjana, se’n construïen de diferents mides. Aquest fet va donar lloc a l’aparició de molts tipus de flauta. Actualment disposem de quatre tipus de flauta de bec que, d’agut a greu, són: soprano, contralt, tenor i baix (ja ho veus, reben el mateix nom que les diferents veus humanes).
Algunes d’aquestes flautes com la baix, incorporen algunes claus per tal d’arribar a tapar amb facilitat tots els forats de l’instrument.
El fet que sigui un dels instruments aeròfons més antics del món no és casual: de fet, els arqueòlegs han trobat tombes funeràries on hi havia cadàvers enterrats i acompanyats per flautes. Segurament pels homes de civilitzacions antigues era un instrument senzill de construir i que oferia força possibilitats sonores. Antigament trobem flautes construïdes amb fusta, canya i ós (havent buidat l’interior).